Benvolgudes famílies,

A continuació explicaré  que és el desenvolupament cognitiu en infants de 0-6 anys.

Mapa del desenvolupament cognitiu

En la primer etapa de 0-6 anys, el desenvolupament cognitiu té un paper molt important en la vida de l'esser humà.

Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.

Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i  o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa.

Hi ha funcions cognitives bàsiques com:

 La percepció que implica captar la informació a través dels sentits i després processar-la per tal de donar-li significat.

 L’atenció que és la primera condició que cal que es compleixi a qualsevol activitat de coneixement i d’aprenentatge que realitzem. L’atenció permet seleccionar la informació i processar només algunes dades del conjunt de totes les estimulacions sensorials que rebem.

 La memòria que és la persistència de coneixement al llarg del temps mitjançant l’emmagatzemen i la recuperació de la informació.

I també hi ha funcions cognitives superiors com:

• El pensament que és la capacitat de resoldre un problema mitjançant el raonament.   

• El llenguatge que és el vehicle per expressar-nos i comunicar-nos

Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.
Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la Pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i l’id o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa.

Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.
Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la Pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i l’id o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa. 
Els jocs és una part molt important en el desenvolupament dels infants, ja que té una connexió sistemàtica amb el desenvolupament de l’esser humà, en altres aspectes com, resolució de problemes, creativitat, la socialització… 

• El joc ajuda als infants en la auto expressió, auto descobriment, exploració i experimentació de sensacions, moviments i relacions entre si mateix i formar conceptes sobre el món.

Exemples de joc per a desenvolupar la part cognitiva: 

•   Jocs manipulatiius: afavoreix el desenvolupament del pensament.

•  Jocs simbòlics: afavoreix l’empatia i la capacitat de situar-se en el lloc de l’altre.

En les diferents aules de 0-3 anys podem trobar un ventall molt amplí de jocs com ara:

•       Jocs simbòlic, motor, espontani... En les aules de 3-6 anys, trobarem jocs que ajudin a reconeixer la realitat, les diferents activitats en aquesta franja d'edat es derigeix al jocs simbólics i de regles.

       Els adults tenim que tenir en compte la importancia que té que un infant que no jugui esta perden el seu procès d'aprenentatge més important per aquesta etapa.

      A continuació podeu veure diferents estíls de jocs:

• 
  

  

 

          

                 

       Jamila Hasnaoui, 
       Tutora de P4

Què hi ha d’innat i què hi ha d’adquirit en el comportament dels nens?

M’he decidit a escriure aquest article perquè últimament molts pares i mares em demanen cites per parlar del canvi de comportament en el seu fill/a, i he pensat que amb aquest article puc arribar molt més fàcilment a tota la resta de pares que potser també es troben en la mateixa situació i que no havien gosat preguntar-m’ho.

Intentaré explicar-vos què hi ha d’innat i què hi ha d’adquirit en el comportament dels vostres fills/es d’una manera que ho puguem entendre tots.

La genètica de la conducta es centra en estudiar els canvis de comportament que tenen les persones i també si aquest canvi d’actitud ve determinat per herència o bé ha estat adquirit.

La genètica de la conducta té dos mètodes: “Els estudis dels bessons” (comparacions entre bessons idèntics o bessons totalment diferents) i “Els estudis d’adopció” (s’estudia els individus genèticament relacionats, com per exemple bessons, que visquin junts, i a individus sense cap relació genètica que visquin junts).

Aquest segon mètode explicaria allò innat o aprés dels vostres fills: els bessons faran les mateixes coses perquè han nascut del mateix ventre i els companys de pis faran el mateix perquè ja ho tenen aprés.

Els comportament innat dels vostres fills és aquell que han aprés de vosaltres o dels seus germans, mentre que el comportament adquirit és aquell que aprenen o imiten de la resta dels seus companys.

És del tot normal que els vostres fills/es intentin imitar actituds que han vist per la televisió o a l’escola, en aquest cas, el nostre paper és del d’observador i/o moderador per corregir actituds negatives.

És important que el nen/a es senti recolzat per part vostra.

Si teniu algun dubte m’ho podeu preguntar sense cap problema, moltes gràcies per la vostra atenció.

Rebeu una cordial salutació,

Anna Roca Castells

Psicòloga.

Una nova forma d’ensenyar i aprendre: La metodologia constructivista

Benvolguts pares i mares,

En aquest article us vull parlar de la nova metodologia que hem posat en pràctica en la nostra escola per a ensenyar. Com bé sabeu, l’objectiu principal de la nostra escola és que els nens i nenes aprenguin i siguin capaços de construir els seus coneixements per a enriquir-los i ampliar-los de la millor manera. Aquesta nova metodologia s’anomena constructivisme i a continuació us parlaré què és, què implica, quins avantatges té per als alumnes i també us donaré alguns consells per a què ho poguéssiu aplicar a casa.

La concepció constructivista de l'ensenyament és un plantejament de la psicologia de l'educació que va tractar d'incorporar els processos socials, cognitius, culturals i de desenvolupament per explicar els processos d'aprenentatge. Defensa que l’aprenentatge no és un procés passiu, sinó que es tracta d'un procés actiu de coneixement on l’alumne va integrant tots els factors estimulants que l'envolten amb els seus processos cognitius. En definitiva el procés de coneixement és una "construcció " de l'ésser humà. El constructivisme fa que l'alumne construeixi el seu propi coneixement a partir dels estímuls i interrogants que el mestre li plantegi.

A més, el mestre és un guia i no algú que passa el coneixement. A continuació us explicaré alguns dels principis del constructivisme a partir dels quals treballem en la nostra escola:

v  El grau d'aprenentatge depèn del nivell de desenvolupament cognitiu.

v  Punt de partida de tot aprenentatge són els coneixements previs.

v  L'aprenentatge es facilita gràcies a la mediació o interacció amb els altres.

v  L'aprenentatge es produeix quan entra en conflicte el que l'alumne ja sap amb el que hauria de saber.

Pel que fa el rol de l’estudiant i el rol del docent el constructivisme entén el paper dels estudiants en el seu propi procés educatiu com un paper actiu, participatiu i protagonista. I l'estudiant no és només responsable del seu propi aprenentatge, sinó que participa de manera important en els aprenentatges dels altres estudiants. Es tracta d’una construcció grupal del coneixement, en la col·laboració i en la cooperació per aprendre. Els estudiants han d'interactuar constantment per planificar, per organitzar-se, per realitzar les activitats, per aprendre els uns dels altres, per descobrir nous coneixements, per utilitzar nous recursos o per avaluar la feina feta.

El docent, lluny de ser la persona qui transmet la informació, ha de trobar la manera per facilitar l’aprenentatge i la construcció de coneixements en els estudiants. El docent esdevé un facilitador, un mentor, una persona que guia el procés d’aprenentatge.

Pel que fa l’avaluació del procés educatiu heu de saber que és una avaluació dinàmica i s’avaluen tant els processos com els productes. Els estudiants i estudiantes participin activament de la pròpia avaluació, i utilitzem estratègies d'autoavaluació i de coavaluació, entenent que aquestes són eines útils per a la construcció i consolidació dels propis aprenentatges, en coherència amb el fet de situar a l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge.

Per últim, us donaré alguns consells per a què poguéssiu aplicar aquesta metodologia a casa.

ü  Acompanyeu a l’estudiant en la construcció dels coneixements.

ü   Creeu una atmosfera de reciprocitat, respecte i autoconfiança per a l’aprenent.

ü  No doneu recompensa ni castigueu als infants.

ü Deixeu que sigui ell/ella qui construeix els seus coneixements.

Fins aviat! Andreea Lavu, tutora de P4 (Les papallones)

En el procés d’E/A (ensenyament-aprenentatge), quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumne/a?

Benvolgudes famílies,

Aquesta vegada us aporto un article redactat amb l’objectiu de donar-vos a conèixer quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumne/a en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

Per començar, heu de saber que és molt important que tant l’alumnat com els docents han de tenir molt clar el paper que desenvolupa cadascú per a què tingui lloc un bon procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest paper permet als docents a ensenyar unes pràctiques educatives i als alumnes a aprendre i adquirir nous coneixements.

Podem determinar que l'alumne ha estat tractat al llarg de la història de maneres ben diferents. En l'antiguitat el docent realitzava les funcions d'ensenyant i educador. Es tractava d'una relació de respecte cap al professor que era assumida per l’alumnat sense més problemes ni discussions. El docent era el centre de l’educació i els alumnes havien d’obeir-lo en tot i respectar les seves regles (escola tradicional).

Però a poc a poc, la història ha anat canviant i el paper de l'alumne va guanyant en autonomia i llibertat dins del procés educatiu i, llavors, alliberat de pressions, la seva tasca va fent-se cada vegada més creativa. Així mateix i com a conseqüència d'aquest major grau d'autonomia, l’alumnat es fa més partícip de la seva pròpia formació. És vist com un ésser actiu i racional, construint el seu coneixement i organitza les seves pròpies estructures mentals.

Per una banda, l'alumne és el principal responsable del seu aprenentatge, perquè ha de participar en el procés complint un paper actiu i creatiu, el que li permetrà que desenvolupi al màxim les seves potencialitats. Gràcies a això, valorarà la recerca de coneixement com quelcom alliberador que procura el seu bé.

Per l’altra banda, el/la mestre/a té un paper de guia, orientador i acompanyant dels alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge. El docent deixa de ser el centre de l’educació deixant lloc a l’alumne en el qual es centra tot el procés educatiu (paidocentrisme). El/la mestre/a ha d’estimular, animar i ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre i a construir els seus coneixements adquirint cada vegada més autonomia personal.

Per tant, el paper del/la mestre/a és el d’un/una facilitador/a, un adult que escolti i proposi mètodes i experiències interessants d'aprenentatge.

Generalment els petits no estan acostumats a compartir les seves opinions, a dir el que no els agrada. Els docents haurien de tenir una actitud de curiositat davant el que els alumnes saben i volen, mostrant interès per allò que desitgen aprendre.

Per acabar, heu de saber que en el procés ensenyament-aprenentatge incideixen múltiples factors per l'èxit o fracàs del mateix. En la interacció del procés participen els dos elements de vital importància com són el mestre i l'alumne, que d'acord a les seves expectatives cap a l'aprenentatge desenvoluparan una bona o mala relació.

El mestre com a líder de la seva classe, coordinador de les activitats de l'aprenentatge, propiciarà que l'alumne pugui adquirir sentiments de superació, de valor personal i d'estimació que afavoriran el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Els mestres com a part essencial de la relació educativa han de promoure un ambient òptim perquè es generin bones relacions mestre-alumne basades en la confiança i respecte mutu durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Fins aviat,

Andreea Lavu, tutora de l’aula P4 (Les papallones)