Benvolgudes
famílies,
Aquesta vegada us aporto un article redactat amb
l’objectiu de donar-vos a conèixer quin és el paper del/la mestre/a i quin el
de l’alumne/a en el procés d’ensenyament- aprenentatge.
Per començar, heu de saber que és molt important que tant
l’alumnat com els docents han de tenir molt clar el paper que desenvolupa
cadascú per a què tingui lloc un bon procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest
paper permet als docents a ensenyar unes pràctiques educatives i als alumnes a
aprendre i adquirir nous coneixements.
Podem determinar que l'alumne ha estat tractat al llarg
de la història de maneres ben diferents. En l'antiguitat el docent realitzava les
funcions d'ensenyant i educador. Es tractava d'una relació de respecte cap al
professor que era assumida per l’alumnat sense més problemes ni discussions. El
docent era el centre de l’educació i els alumnes havien d’obeir-lo en tot i
respectar les seves regles (escola tradicional).
Però a poc a poc, la història ha anat canviant i el paper
de l'alumne va guanyant en autonomia i llibertat dins del procés educatiu i,
llavors, alliberat de pressions, la seva tasca va fent-se cada vegada més
creativa. Així mateix i com a conseqüència d'aquest major grau d'autonomia,
l’alumnat es fa més partícip de la seva pròpia formació. És vist com un ésser actiu i racional, construint el seu
coneixement i organitza les seves pròpies estructures mentals.
Per una banda, l'alumne és el principal responsable del
seu aprenentatge, perquè ha de participar en el procés complint un paper actiu
i creatiu, el que li permetrà que desenvolupi al màxim les seves
potencialitats. Gràcies a això, valorarà la recerca de coneixement com quelcom
alliberador que procura el seu bé.
Per l’altra banda, el/la mestre/a té un paper de guia,
orientador i acompanyant dels alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El docent deixa de ser el centre de l’educació deixant lloc a l’alumne en el
qual es centra tot el procés educatiu (paidocentrisme). El/la mestre/a ha
d’estimular, animar i ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre i a construir
els seus coneixements adquirint cada vegada més autonomia personal.
Generalment els petits no estan acostumats a compartir
les seves opinions, a dir el que no els agrada. Els docents haurien de tenir
una actitud de curiositat davant el que els alumnes saben i volen, mostrant
interès per allò que desitgen aprendre.
Per acabar, heu de saber que en el procés ensenyament-aprenentatge
incideixen múltiples factors per l'èxit o fracàs del mateix. En la interacció
del procés participen els dos elements de vital importància com són el mestre i
l'alumne, que d'acord a les seves expectatives cap a l'aprenentatge
desenvoluparan una bona o mala relació.
El mestre com a líder de la seva classe, coordinador de
les activitats de l'aprenentatge, propiciarà que l'alumne pugui adquirir
sentiments de superació, de valor personal i d'estimació que afavoriran el
procés d’ensenyament-aprenentatge.
Els mestres com a part essencial de la relació educativa
han de promoure un ambient òptim perquè es generin bones relacions
mestre-alumne basades en la confiança i respecte mutu durant tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Fins
aviat,
Andreea
Lavu, tutora de l’aula P4 (Les papallones)
Hola, som el grup del bloc "El desenvolupament infantil FDLP" http://eldesenvolupamentdelinfantfpd.blogspot.com.es/
ResponEliminaUn cop haver llegit "En el procés d’E/A (ensenyament-aprenentatge), quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumne/a?"
creieu que en algues situacions es pot donar el paper a l'inrevés?