dijous, 29 de maig del 2014

Vídeos interessants



Aquí us deixem una sèrie de vídeos que ens han semblat molt interessants:

- Niñez temprana (3-6 años)
(https://www.youtube.com/watch?v=bXLcUl-YiKM)

- Etapa de 0-3 mesos
(https://www.youtube.com/watch?v=kY7QlJu6AO0)

- Desarrollo primera infancia (0-2 años)
(https://www.youtube.com/watch?v=wu3BgCJFhrs)

- Desarrollo cognitivo, fisico y social infancia (3-6 años)

(https://www.youtube.com/watch?v=uaNv38R-pv8)


- Desarrollo biologico, cognitivo y psi-social de los niños de 3 a 6 años
(https://www.youtube.com/watch?v=x0bqkWv8ZEY)

- El desarrollo psicologico del niño de 3-6 años
(https://www.youtube.com/watch?v=EVFcCkh9LMQ)


- Areas del desarrollo (0-3)
(https://www.youtube.com/watch?v=rL5y0-5f7po)

- Desarrollo fisico (0-3)
(https://www.youtube.com/watch?v=JXQ6amT_hRI)










Desenvolupament emocional

Benvolgudes famílies,

Aquesta entrada la dedicarem per a parlar sobre el desenvolupament emocional dels nens i les nenes, com expressen les emocions, quin és el vostre paper com a principal context de socialització, sobre el gènere i el seu paper en el desenvolupament personal, quin és el comportament social en aquesta edat i la relació que mantenen amb els iguals i amb els germans dels mes petits
El conflicte bàsic en aquesta edat és, segons Erickson, el de la iniciativa, que els permet realitzar les seves activitats, en contraposició a la culpa per les coses que volen fer. Han d'anar trobant l'equilibri entre el sentit de la responsabilitat i la capacitat per gaudir de la vida.

Els infants absorbeixen valors i actituds de la cultura en la qual els estan educant. Van vivint un procés d'identificació amb d'altres persones; és un aprenentatge emocional i profund que va més enllà de l'observació i la imitació d'un model, generalment amb el progenitor del mateix sexe. Es produeix així en aquest període, un procés de tipificació sexual en el qual els infants van captant missatges de la societat sobre com s'han de diferenciar els nens i de les nenes. 

Els nens i les nenes es mouen entre diferents forces, s'identifica, imita, aprèn de models i per altra banda, cerca diferenciar-se, independitzar-se, desenvolupar la seva autonomia. Apareix el negativisme i l'oposicionisme. És l'edat de l'obstinació. Els infants són encara molt inestables emocionalment i la seva imaginació es veu desbocada. Apareixen les pors: a la foscor, els esperits, els monstres, els animals.

Les emocions bàsiques d'alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància. Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja esmentades, podrà experimentar un conjunt d'emocions més complexes. Les més importants són: vergonya, l'orgull i la culpa. Cap als 3-4 anys encara és molt dificultós el poder arribar a comprendre com emocions deteminades s'associen a fets concrets, costa arribar a poder assumir i generalitzar aquestes situacions amb els estats emocionals que puguin provocar. Però poden saber que determinades situacions causen emocions determinades (l'anniversari alegria, la pèrdua d'una joguina tristesa). A partir dels 4-5 anys sol aparèixer el procés de valoració, permetent que les emocions es comencin a contextualitzar.

La família, sense dubte a la primera infància, és el context més habitual on els nens i nenes creixen i els desenvolupent. Podem destacar 4 tipus d'estils educatius pel que fa les famílies.

  1. Estil democràtic: Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells.
  2. Estil autoritari: Mostren elevat control i exigència i baix afecte i comunicació.
  3. Estil permissiu: Mostren alts nivells d'afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa.
  4. Estil indiferent: Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens
 

Pel que fa al gènere, des de ben aviat, xiquets i xiquetes aprenen a desciue's a sí mateixos i als altres en funció del gènere. Els rols de gènere serien allò que s'espea de cadascú en funció del gènere al què pertany. S'observen des de ben petits algunes diferències lligades al gènere. A partir dels 2 anys es comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes externs i visibles (pentinat, roba...).
L'experiència social dels xiquets abans dels 2 anys gira fonamentalment al voltant dels adults, només a partir dels 2 anys comencen a tenir presència a la seva vida les relacions basades en la igualtat, reciprocitat i cooperació entre les persones amb un mateix estatus. 

S'ha vist que les relacions entre germans són molt més que rivalitat i gelosia, i que donen lloc a un enorme ventall d'emocions i sentiments. Só una de les figures socialitzadores que impliquen més emocions (tant positives com negatives). 

 Esperem els vostres comentaris!

Fins aviat, 

Andeea Lavu, Tutora P4, Aula les Papallones









Algun consell de Vyghotsky per al procés de lectura

Benvolugues famíles,

Aquesta setmana parlarem del procès de la lectura en infants d'edat primerenca.


Segon el autor rus, Vygotsky creu que la maduració, pertany al camp d’estudi de la neurolingüística i les lleis que regeixen el creixement des del cervell.
Conèixer com evoluciona el cervell i quin procés segueixen les maduracions neuromotores que tindran relació directa amb el desenvolupament de la grafomotricitat (espai, lateralitat) i les maduracions perceptivomotrius que tenen a veure amb les discriminacions auditiva i visual ens ajudarà a entendre el procés de l’adquisició de la lectura perquè la naturalesa del llenguatge és, a més d’un procés cognitiu i comunicatiu, un procés de desenvolupament.

Segons Vygotsky ensenyar a llegir és fer entendre a l’infant que amb els textos escrits es poden representar les paraules i que aquestes paraules li expliquen històries, molt millor que els dibuixos, d’una manera més ràpida i directa.
 Llegint, el infant pot entrar en móns imaginaris, conèixer realitats, llocs, pensaments diversos i escrivint pot, també, crear amb les paraules tot allò que li passi pel cap.

Vygotsky creu que el mestre ha de facilitar als infants el pas del llenguatge oral i de l’expressió dels seus dibuixos al llenguatge escrit, i ha d’organitzar estratègies que ajudin, que indueixin a la lectura i a l’escriptura de textos que puguin servir per explicar les coses quotidianes, les de casa o de l’escola.
La lectura ha de basar-se en textos significatius, que no esdevinguin una simple eina sinó una habilitat, un instrument per comunicar-se, un llenguatge.

El que hem de fer és despertar el desig de llegir de dins a fora. Tota activitat de lectoescriptura ha de basar-se, a més, en un ambient de confiança, on els infants se sentin segurs i desinhibits i ha de comptar amb una finalitat (no fer un treball de lectoescriptura que després quedi arxivat, sinó que sigui útil, funcional).
 

COM INFLUEIX EL JOC EN EL DESNVOLUPAMENT COGNITIU

Benvolgudes famílies,
A continuació explicaré  que és el desenvolupament cognitiuen infants de 0-6 anys.

Mapa del desenvolupament cognitiu
En la primer etapa de 0-6 anys, el desenvolupament cognitiu té un paper molt important en la vida de l'esser humà.

Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.

Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i  o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa.
Hi ha funcions cognitives bàsiques com:

 La percepció que implica captar la informació a través dels sentits i després processar-la per tal de donar-li significat.
 L’atenció que és la primera condició que cal que es compleixi a qualsevol activitat de coneixement i d’aprenentatge que realitzem. L’atenció permet seleccionar la informació i processar només algunes dades del conjunt de totes les estimulacions sensorials que rebem.
 La memòria que és la persistència de coneixement al llarg del temps mitjançant l’emmagatzemen i la recuperació de la informació.


I també hi ha funcions cognitives superiors com:
  • El pensament que és la capacitat de resoldre un problema mitjançant el raonament.   
  • El llenguatge que és el vehicle per expressar-nos i comunicar-nos
Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.
Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la Pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i l’id o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa.
Les teories biològiques valoren molt els factors intrínsecs de l’individu com poden ser els gens, la maduració biològica, etc. Entre els autors d’aquesta corrent teòrica trobem les idees de Gessell, que entén que hi ha un rellotge biològic que és l’encarregat de marcar el ritme del desenvolupament de la persona, i a J. Bowlby, que parla de la importància de l’establiment del vincle del nadó amb la seva mare.
Les teories psicodinàmiques expliquen el desenvolupament humà basant-se en la interacció que hi ha entre la persona i el seu món social. El seus representats, entre altres, són, Sigmund Freud pe a qui el motor del desenvolupament és la Pulsió i que en la personalitat humana hi ha tres aspectes en conflicte: l’ego, el superego i l’id o ello. Erikson, alumne de Freud, va modificar la teoria psicoanalítica del seu mestre i va establir unes etapes en el desenvolupament de la personalitat de l’infant: infància, infància prematura, edat del joc, edat escolar, adolescència, joventut i adultesa. 
Els jocs és una part molt important en el desenvolupament dels infants, ja que té una connexió sistemàtica amb el desenvolupament de l’esser humà, en altres aspectes com, resolució de problemes, creativitat, la socialització… 
  • El joc ajuda als infants en la auto expressió, auto descobriment, exploració i experimentació de sensacions, moviments i relacions entre si mateix i formar conceptes sobre el món.
Exemples de joc per a desenvolupar la part cognitiva
  •   Jocs manipulatiius: afavoreix el desenvolupament del pensament.
  •  Jocs simbòlics: afavoreix l’empatia i la capacitat de situar-se en el lloc de l’altre.
En les diferents aules de 0-3 anys podem trobar un ventall molt amplí de jocs com ara:
  •     Jocs simbòlic, motor, espontani... En les aules de 3-6 anys, trobarem jocs que ajudin a reconeixer la realitat, les diferents activitats en aquesta franja d'edat es derigeix al jocs simbólics i de regles.
       Els adults tenim que tenir en compte la importancia que té que un infant que no jugui esta perden el seu procès d'aprenentatge més important per aquesta etapa.

      A continuació podeu veure diferents estíls de jocs:

  
 


          
                 

   Jamila Hasnaoui, 
       Tutora de P4

dimecres, 28 de maig del 2014

TEORIA PSICOSEXUAL DE SIGMUND FREUD

Per a Freud, la motivació dels éssers humans ha estat l'impuls irracional cap al plaer, un impuls que és fonamentat per la libido, la gran energia humana.
L'infant modifica la seva conducta a causa de la pressió social per poder aconseguir ser acceptat socialment. D'aquesta manera va configurar una serie d'etapes per les quals passava l'infant fins que entrava a la maduresa sexual.


Estadi
Edat
Característiques
Oral
0 – 1 any
La font del plaer és la boca. La succió és un acte reflex que li permet alimentar-se del pit de la mare.
Anal
1 – 3 anys
La font del plaer és anal, és a dir, la defecació li produirà plaer.
Fàl·lic
3 – 6 anys
La font de plaer serà l’excitació de les vies urinàries. L’infant descobreix les diferències sexuals anatòmiques i es decantarà per l’altre component de la parella (pare i/o mare), cosa que constitueix el complex d’Èdip (nens) i d’Electra (nenes)


Desenvolupament físic i psicomotor del naixement fins als 6 anys

Benvolgudes famílies,

Avui us parlaré sobre els canvis que es produeixen en els infants des del naixement fins als sis mesos pel que fa el desenvolupament físic i psicomotor.

Per començar, us he de dir que en nen/nena té una sèrie de reflexos al moment de néixer. Els reflexos que tenen més importància per a la supervivència i el desenvolupament psicològic són el reflex de succió i el de prensió.


  • El reflex de succió: permet que el nen pugui alimentar-se. Consisteix a que, quan el nen toca algun objecte amb la boca començarà a xuclar. El reflex de succió es produeix juntament amb el de cerca (de gir de cap) i el de deglució (li permet engollir).

  • El reflex de prensió: el/la nen/nena tendeix a tancar la mà prement amb força qualsevol objecte que toqui el palmell de la mà. 
El reflex de succió i el de prensió, es converteixen en activitats voluntàries a partir del segon quatrimestre. Hi ha un altre grup de reflexos que es mantenen durant tota la vida: el tossir, parpellejar o badallar. Per últim, hi han reflexos que desapareixen al cap d'uns quants mesos. Aquests són: el reflex de Moro (qualsevol canvi imprevisible i brusc que produeix un sobresalt), el caminar automàtic (si tenim el nen/nena agafat per les aixelles, de manera que les plantes dels peus quedin posades sobre una superfície plana, el nen fa com si caminés, però sense moure's de lloc), el reflex de babinski (quan se li toca la planta dels peus, el bebè obre els dits en forma de ventall, separant el dit polze) i el reflex de nedar (es produeix si posem el nen boca avall a l'aigua).

DEL NAIXEMENT FINS ALS 12 MESOS (Desenvolupament sensorial)

  1. El tacte: inclou la capacitat de reaccionar davant de canvis de temperatura, humitat i pressió i, també, l'exploració voluntària dels objectes. Durant els primers mesos de vida els nens exploren els objectes amb la boca. Més endavant prefereixen explorar amb les mans i als 9 o 10 mesos poden reconèixer objectes amb les mans.
  2. L'olfacte i el gust: aquests sentits estan molt desenvolupats des del naixement. Han estat dues fonts d'informació claus per a la supervivència de la nostra espècie. Els bebès prefereixen les olors dolces (vainilla, maduixa) i responen amb desgrat a les olors fortes (anís, all, amoníac). Els sabors salats els comencen a tolerar a partir del 4t mes.
  3. La visió: serà un dels sentits que més es desenvoluparà al llarg del primer any. Al néixer els bebès són sensibles al color. Als dos mesos ja poden discriminar tots els colors i als 3 mesos poden mostrar preferències cromàtiques.
  4. L'audició: l'aparell auditiu esta preparat aproximadament a meitat de l'embaràs. El recent nascut pot percebre sons des del naixement. Els sons baixos i rítmics el tranquil·litzen. En general els nens prefereixen la veu humana a altres sons, per això presten atenció als sons del llenguatge. S'ha comprovat que els recents nascuts discriminen entre la veu materna i altres veus.
  5. La sensibilitat vestibular: Els bebès són sensibles a l'estimulació vestibular respecte a tres eixos de moviment: de davant cap enrere, de dalt a baix i d'un costat a l'altre.

ADQUISICIONS IMPORTANTS DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA:

  • Control del cap: als 3-4 mesos
  • Sedestació: entre els 6-9 mesos
  • Marxa: entre els 9-18 mesos
  • De moure's de forma involuntària a poder desplaçar-se automàticament.
  • De no poder tocar i agafar a poder explorar i manipular amb força precisió.
  • Dels primers sons guturals a les primeres paraules amb significat.
  • De no conèixer el món a tenir gran interès per explorar-lo.
  • De no diferenciar-se a començar a conèixer el seu cos.
DE 1 A 2 ANYS (12-14 MESOS)

Apareixen els primers signes de caminar:


- Gateig                                                                                 
- Recolzament en mobles i ens adults
- Arrosegament d'objectes amb rodes
- Caminar sols
- Introduir objectes petits en altres més grans.
- Realitza torres de dos cubs
- Obrir calaixos
- Llançament d'objectes 
- Intent de menjar





DE 1 A 2 ANYS (15-17 MESOS)

                    - Aixecar-se i caminar sols   
                    - Pujar esglaons d'un en un
                    - Acotxar-se i agafar objectes del terra
                    - Possibilitat de picar de mans
                    - Fer gargots sobre el paper
                    - Beure aigua
                    - Possibilitats de nedar                                              
                                                                            

DE 1 A 2 ANYS (18-24 MESOS)
                     - Saltar, pujar escales i domini de la marxa
                     - Llançament d'objectes grans
                     - Seure sense ajuda                                            
                     - Torres de tres o quatre cubs
                     - Us de la plastilina
                     - Peces de roba 
                     - Córrer



DELS 2 ALS 3 ANYS

- Córrer en contraposició al caminar ràpid dels segon any
- Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu                     - Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc
- Emprar una cullera per a menjar
- fer gargots





DELS 3 ALS 4 ANYS

- Pujar escales sense recolzament, posant un peu a cada escala
- Caminar unes passes a la cama coixa
- Saltar entre 40 i 60 cm de longitud 
- Pujar en un tricicle
- Emprar tisores per retallar paper
- Raspallar-se les dents
- Posar-se una samarreta
- Botonar i desbotonar botons
- Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns
- Copiar un cercle


DELS 4 ALS 5 ANYS

- Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala
- Córrer a la cama coixa
- Saltar entre 60 i 80 cm
- Major control per a començar a córrer, parar-se i girar
- Tallar una línia amb tisores 
- Doblegar un paper 
- Emprar la forquilla per a menjar
- Vestir-se sense ajuda
- Copiar un quadrat




DELS 5 ALS 6 ANYS

- Caminar sobre una barra d'equilibri
- Bon control de la carrera: arrencar, parar-se i girar
- Saltar uns 30 cm en alçada i prop d'un metre en longitud
- Llençar i agafar pilotes com nens ja més grans 
- Aprendre a anar en bicicleta i a patinar
- Fer marxa al ritme de sons
- Emprar el ganivet, martell, tornavís
- Escriure algun nombre i lletres




TO MUSCULAR:

El to muscular fa referència al grau de tensió que en cada moment hi ha als nostres músculs. Els nens i les nens van aprenent a ajustar el seu to muscular a cada situació: no utilitzen la mateixa tensió muscular per a tractar de moure un llit o per a aixecar un globus que els ha caigut. En la mesura que afecta a grans grups musculars, el to repercuteix en el control postural i en la major o menor extensibilitat de les extremitats.

EQUILIBRI:

El control de l'equilibri es va facilitant el primer any pel creixement del cervellet. El control de l'equilibri s'adquireix aviat i sense dificultats. Gràcies a que podem mantenir el nostre cos en equilibri, podem alliberar per a l'acció parts del nostre cos que d'una altra manera s'haurien d'ocupar de l'equilibri: invertim braços i mans, a més d'energia i atenció per a escriure, sense ocupar-nos de l'equilibri.

CONTROL RESPIRATORI:
És una important funció corporal. Està subjecte a un control automàtic per part del sistema nerviós, encara que pot ser sotmès al control voluntari.

ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI:

Es relaciona amb la consciència de les coordenades en les què el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció (dalt-baix, davant-darrera, dreta-esquerra, prop-lluny, dintre-fora, curt-llarg). Quan el nen/nena es pot servir d'aquestes nocions en l'acció, està en condicions d'iniciar l'aprenentatge de nocions espacials. La correcta estructuració de l'espai és molt important per l'aprenentage de l'escriptura.

DOMINÀNCIA LATERAL:

Tracta de la preferència lateral que apareix clarament diferenciada a la primera infància, en alguns nens/nenes continua la indefinició en l'etapa infantil. En general la lateralització es produeix entre els 3 i els 6 anys. Si de manera espontània no 'ha produït una definició, convé lateralitzar al nen cap a un costat o l'altre cal als 5 anys.

ESQUEMA CORPORAL:

És la representació que tenim del nostre cos, dels seus diferents segments corporals, de les seves possibilitats d'acció i de moviment i de les seves limitacions. Gràcies a aquesta representació coneixem el nostre cos i som capaços d'ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits. La construcció de l'esquema corporal és un procés lent de millora gradual i d'integració d'experiències. Dels dos als 6 anys l'esquema corporal està en plena elaboració, als 5 anys es dona una veritable construcció de l'esquema corporal i aquest procés culmina entre els 7 i els 12 anys.

GEST GRÀFIC I GRAFOMOTRICITAT (DIBUIX I ESCRIPTURA)
El domini progressiu del gest gràfic obeeix a la doble influència de factors maduratius i socials. El seu control es va afirmant al llarg d'aquests anys gràcies als avenços maduratius que incrementen:

- Les destresses globals; per exemple el control postural
- Les segmentàries: motricitat fina, coordinació óculo-manual

D'altra banda, l'entorn social exerceix una gran influència en el modelat de les destresses grafomotores. A partir dels 18 mesos els xiquets/es descobreixen que poden traçar petjades sobre superfícies emprant instruments com llapis. 





-Una mica abans dels 2 anys comencen a aparèixer les formes circulars, que impliquen ja l'articulació del canell.
- Cap als 2 anys i mig o tres comencen els gargots, en ells la producció gràfica fa ja referència a objectes i persones.
- Entre els 3 i 4 anys el nen ja es capaç de controlar el punt de partida i d'arribada del traç o combinar diferents traços per a obtenir una figura (dibuixar un sol per exemple).


Per que fa l'escriptura, Condemarín i Chadwick (1990), distingeixen tres etapes en el desenvolupament de l'escriptura manuscrita:

  1. L'etapa precal·ligràfica: en aquesta etapa els nens comencen a dibuixar les lletres.
  2. L'etapa cal·ligràfica: en aquesta etapa s'automatitzen els moviments i no pensen en com s'ha de fer la lletra.
  3. L'etapa postcal·ligràfica: quan es defineix un estil cal·ligràfic personal i quan els aspectes instrumentals de l'escriptura es subordinen clarament a la funcionalitat de la composició escrita. S'assoleix en l'adolescència.


Espero que aquesta informació us serveixi per aprendre més i no dubteu en comentar!

Fins aviat,

Andreea Lavu, Tutora de P4, Aula les Papallones

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPRENSIÓ I L’EXPRESSIÓ.


Edat
Desenvolupament
0 – 1 any
· Identifica el seu nom.
· Síl·labes, balboteig espontani, primera paraula.
1 – 2 anys
· Coneix parts del cos, animals, objecte comuns.
· Comprèn ordres molt senzilles.
· Paraula frase.
· Interjeccions.
· Generalitza l’ús de determinades paraules.
2 – 3 anys
· Augment del vocabulari comprensiu.
· Inici de l’ús de modes i temps verbals en frases simples.
· Verbalitza experiències.
3 –  4anys
· Evolució de la comprensió.
· Utilitza oracions complexes.
· Molta producció en l’àmbit expressiu.
4 – 6 anys
· Bona comprensió.
· Pot descriure, establir diferències, semblances, ...
· Llenguatge similar al de l’adult.