Avui tractarem un tema molt interessant, important i agradable què té un paper decisiu en el desenvolupament dels infants durant tota la vida. Aquest tema implica les emocions, l'afectivitat i vincles que l'infant estableix des de que neix i durant tot el procés de desenvolupament.
És important saber què significa l'afectivitat i el concepte d'aferrament, per aquesta raó us presentaré dos definicions que correspon a cada concepte i ens fa entendre que impliquen cadascun.
L’afectivitat és la necessitat de ser estimat i valorat, és el motor que posa en marxa qualsevol tipus de desenvolupament sensorial, motor, cognitiu, lingüístic i social, uns desenvolupaments que se superposen i interactuen.
L'aferrament és refereix a la vinculació afectiva que el nen estableix amb una o varies persones (aquelles que en tenen cura de forma estable) i que dóna lloc a una relació emocional privilegiada, caracteritzada per l'afecte mutu i el desig de mantenir la proximitat.
En el desenvolupament de l’infant, la satisfacció correcta de les seves necessitats afectives bàsiques és imprescindible per assegurar un desenvolupament posterior integral de tota la seva personalitat. La resposta socioafectiva, es vincula a totes les situacions humanes, a les relacions interpersonals i socials, a problemes derivats del desenvolupament moral i sexual, a trets de personalitat. La nostra manera de relacionar-nos amb el món, la manera com ens entenem amb els altres i d’entendre els nostres sentiments, integren el desenvolupament socioemocional de la nostra personalitat.
Pel que fa l'educació socioemocional consisteix a ensenyar als fills a ser capaços de reconèixer les seves emocions i les dels altres, a saber-les expressar, utilitzar i controlar de manera positiva. És així que podran adquirir unes adequades actituds personals que els ajudaran a mantenir unes bones relacions amb els altres i a viure en societat.
És important que els vostres fills sàpiguen que una emoció és una reacció que sorgeix de manera espontània i automàtica davant d'alguns fets, imatges i que sovint va acompanyada de reaccions corporals com el canvi de l'expressió facial, suor....En principi, no hi ha emocions bones ni dolentes: totes són útils i necessàries, ja que tenen la seva funció i aporten informació valuosa sobre un mateix. El que és important és saber-les gestionar.
Cal aprendre a regular i modificar les emocions, ja que aquestes, quan són negatives, poden derivar també en sentiments negatius. Aquests sentiments, al contrari que les emocions, perduren en el temps i guien la conducta habitual dels vostres fills. Per exemple, en el cas d'una discussió amb ells en la qual viuen una emoció d'enuig, aquesta es podria transformar en un sentiment de ràbia, rancúnia, insatisfacció..., que es podria manifestar en un comportament de tancament cap a vosaltres.
Per controlar i modificar aquestes emocions, quan són negatives, podeu potenciar tècniques com la relaxació, l'exercici físic, activitats divertides que els produeixi plaer (llegir, passejar, estar amb amics, cuidar el seu aspecte físic...), ajudar els altres, estar pendents del que necessiten o qualsevol altra activitat que els facin sentir bé amb ells mateixos.
D'altra banda, és necessari educar els nens i els joves a ser conscients que les emocions i sentiments també intervenen en les relacions personals i socials. Si saben reconèixer les pròpies emocions i sentiments i aprenen a anomenar-los podran identificar més fàcilment els dels altres i establir relacions positives amb ells.
Fins aviat,
Andreea Lavu, Tutora P4, Aula les Papallones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada