dimecres, 28 de maig del 2014

Desenvolupament físic i psicomotor del naixement fins als 6 anys

Benvolgudes famílies,

Avui us parlaré sobre els canvis que es produeixen en els infants des del naixement fins als sis mesos pel que fa el desenvolupament físic i psicomotor.

Per començar, us he de dir que en nen/nena té una sèrie de reflexos al moment de néixer. Els reflexos que tenen més importància per a la supervivència i el desenvolupament psicològic són el reflex de succió i el de prensió.


  • El reflex de succió: permet que el nen pugui alimentar-se. Consisteix a que, quan el nen toca algun objecte amb la boca començarà a xuclar. El reflex de succió es produeix juntament amb el de cerca (de gir de cap) i el de deglució (li permet engollir).

  • El reflex de prensió: el/la nen/nena tendeix a tancar la mà prement amb força qualsevol objecte que toqui el palmell de la mà. 
El reflex de succió i el de prensió, es converteixen en activitats voluntàries a partir del segon quatrimestre. Hi ha un altre grup de reflexos que es mantenen durant tota la vida: el tossir, parpellejar o badallar. Per últim, hi han reflexos que desapareixen al cap d'uns quants mesos. Aquests són: el reflex de Moro (qualsevol canvi imprevisible i brusc que produeix un sobresalt), el caminar automàtic (si tenim el nen/nena agafat per les aixelles, de manera que les plantes dels peus quedin posades sobre una superfície plana, el nen fa com si caminés, però sense moure's de lloc), el reflex de babinski (quan se li toca la planta dels peus, el bebè obre els dits en forma de ventall, separant el dit polze) i el reflex de nedar (es produeix si posem el nen boca avall a l'aigua).

DEL NAIXEMENT FINS ALS 12 MESOS (Desenvolupament sensorial)

  1. El tacte: inclou la capacitat de reaccionar davant de canvis de temperatura, humitat i pressió i, també, l'exploració voluntària dels objectes. Durant els primers mesos de vida els nens exploren els objectes amb la boca. Més endavant prefereixen explorar amb les mans i als 9 o 10 mesos poden reconèixer objectes amb les mans.
  2. L'olfacte i el gust: aquests sentits estan molt desenvolupats des del naixement. Han estat dues fonts d'informació claus per a la supervivència de la nostra espècie. Els bebès prefereixen les olors dolces (vainilla, maduixa) i responen amb desgrat a les olors fortes (anís, all, amoníac). Els sabors salats els comencen a tolerar a partir del 4t mes.
  3. La visió: serà un dels sentits que més es desenvoluparà al llarg del primer any. Al néixer els bebès són sensibles al color. Als dos mesos ja poden discriminar tots els colors i als 3 mesos poden mostrar preferències cromàtiques.
  4. L'audició: l'aparell auditiu esta preparat aproximadament a meitat de l'embaràs. El recent nascut pot percebre sons des del naixement. Els sons baixos i rítmics el tranquil·litzen. En general els nens prefereixen la veu humana a altres sons, per això presten atenció als sons del llenguatge. S'ha comprovat que els recents nascuts discriminen entre la veu materna i altres veus.
  5. La sensibilitat vestibular: Els bebès són sensibles a l'estimulació vestibular respecte a tres eixos de moviment: de davant cap enrere, de dalt a baix i d'un costat a l'altre.

ADQUISICIONS IMPORTANTS DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA:

  • Control del cap: als 3-4 mesos
  • Sedestació: entre els 6-9 mesos
  • Marxa: entre els 9-18 mesos
  • De moure's de forma involuntària a poder desplaçar-se automàticament.
  • De no poder tocar i agafar a poder explorar i manipular amb força precisió.
  • Dels primers sons guturals a les primeres paraules amb significat.
  • De no conèixer el món a tenir gran interès per explorar-lo.
  • De no diferenciar-se a començar a conèixer el seu cos.
DE 1 A 2 ANYS (12-14 MESOS)

Apareixen els primers signes de caminar:


- Gateig                                                                                 
- Recolzament en mobles i ens adults
- Arrosegament d'objectes amb rodes
- Caminar sols
- Introduir objectes petits en altres més grans.
- Realitza torres de dos cubs
- Obrir calaixos
- Llançament d'objectes 
- Intent de menjar





DE 1 A 2 ANYS (15-17 MESOS)

                    - Aixecar-se i caminar sols   
                    - Pujar esglaons d'un en un
                    - Acotxar-se i agafar objectes del terra
                    - Possibilitat de picar de mans
                    - Fer gargots sobre el paper
                    - Beure aigua
                    - Possibilitats de nedar                                              
                                                                            

DE 1 A 2 ANYS (18-24 MESOS)
                     - Saltar, pujar escales i domini de la marxa
                     - Llançament d'objectes grans
                     - Seure sense ajuda                                            
                     - Torres de tres o quatre cubs
                     - Us de la plastilina
                     - Peces de roba 
                     - Córrer



DELS 2 ALS 3 ANYS

- Córrer en contraposició al caminar ràpid dels segon any
- Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu                     - Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc
- Emprar una cullera per a menjar
- fer gargots





DELS 3 ALS 4 ANYS

- Pujar escales sense recolzament, posant un peu a cada escala
- Caminar unes passes a la cama coixa
- Saltar entre 40 i 60 cm de longitud 
- Pujar en un tricicle
- Emprar tisores per retallar paper
- Raspallar-se les dents
- Posar-se una samarreta
- Botonar i desbotonar botons
- Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns
- Copiar un cercle


DELS 4 ALS 5 ANYS

- Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala
- Córrer a la cama coixa
- Saltar entre 60 i 80 cm
- Major control per a començar a córrer, parar-se i girar
- Tallar una línia amb tisores 
- Doblegar un paper 
- Emprar la forquilla per a menjar
- Vestir-se sense ajuda
- Copiar un quadrat




DELS 5 ALS 6 ANYS

- Caminar sobre una barra d'equilibri
- Bon control de la carrera: arrencar, parar-se i girar
- Saltar uns 30 cm en alçada i prop d'un metre en longitud
- Llençar i agafar pilotes com nens ja més grans 
- Aprendre a anar en bicicleta i a patinar
- Fer marxa al ritme de sons
- Emprar el ganivet, martell, tornavís
- Escriure algun nombre i lletres




TO MUSCULAR:

El to muscular fa referència al grau de tensió que en cada moment hi ha als nostres músculs. Els nens i les nens van aprenent a ajustar el seu to muscular a cada situació: no utilitzen la mateixa tensió muscular per a tractar de moure un llit o per a aixecar un globus que els ha caigut. En la mesura que afecta a grans grups musculars, el to repercuteix en el control postural i en la major o menor extensibilitat de les extremitats.

EQUILIBRI:

El control de l'equilibri es va facilitant el primer any pel creixement del cervellet. El control de l'equilibri s'adquireix aviat i sense dificultats. Gràcies a que podem mantenir el nostre cos en equilibri, podem alliberar per a l'acció parts del nostre cos que d'una altra manera s'haurien d'ocupar de l'equilibri: invertim braços i mans, a més d'energia i atenció per a escriure, sense ocupar-nos de l'equilibri.

CONTROL RESPIRATORI:
És una important funció corporal. Està subjecte a un control automàtic per part del sistema nerviós, encara que pot ser sotmès al control voluntari.

ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI:

Es relaciona amb la consciència de les coordenades en les què el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció (dalt-baix, davant-darrera, dreta-esquerra, prop-lluny, dintre-fora, curt-llarg). Quan el nen/nena es pot servir d'aquestes nocions en l'acció, està en condicions d'iniciar l'aprenentatge de nocions espacials. La correcta estructuració de l'espai és molt important per l'aprenentage de l'escriptura.

DOMINÀNCIA LATERAL:

Tracta de la preferència lateral que apareix clarament diferenciada a la primera infància, en alguns nens/nenes continua la indefinició en l'etapa infantil. En general la lateralització es produeix entre els 3 i els 6 anys. Si de manera espontània no 'ha produït una definició, convé lateralitzar al nen cap a un costat o l'altre cal als 5 anys.

ESQUEMA CORPORAL:

És la representació que tenim del nostre cos, dels seus diferents segments corporals, de les seves possibilitats d'acció i de moviment i de les seves limitacions. Gràcies a aquesta representació coneixem el nostre cos i som capaços d'ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits. La construcció de l'esquema corporal és un procés lent de millora gradual i d'integració d'experiències. Dels dos als 6 anys l'esquema corporal està en plena elaboració, als 5 anys es dona una veritable construcció de l'esquema corporal i aquest procés culmina entre els 7 i els 12 anys.

GEST GRÀFIC I GRAFOMOTRICITAT (DIBUIX I ESCRIPTURA)
El domini progressiu del gest gràfic obeeix a la doble influència de factors maduratius i socials. El seu control es va afirmant al llarg d'aquests anys gràcies als avenços maduratius que incrementen:

- Les destresses globals; per exemple el control postural
- Les segmentàries: motricitat fina, coordinació óculo-manual

D'altra banda, l'entorn social exerceix una gran influència en el modelat de les destresses grafomotores. A partir dels 18 mesos els xiquets/es descobreixen que poden traçar petjades sobre superfícies emprant instruments com llapis. 





-Una mica abans dels 2 anys comencen a aparèixer les formes circulars, que impliquen ja l'articulació del canell.
- Cap als 2 anys i mig o tres comencen els gargots, en ells la producció gràfica fa ja referència a objectes i persones.
- Entre els 3 i 4 anys el nen ja es capaç de controlar el punt de partida i d'arribada del traç o combinar diferents traços per a obtenir una figura (dibuixar un sol per exemple).


Per que fa l'escriptura, Condemarín i Chadwick (1990), distingeixen tres etapes en el desenvolupament de l'escriptura manuscrita:

  1. L'etapa precal·ligràfica: en aquesta etapa els nens comencen a dibuixar les lletres.
  2. L'etapa cal·ligràfica: en aquesta etapa s'automatitzen els moviments i no pensen en com s'ha de fer la lletra.
  3. L'etapa postcal·ligràfica: quan es defineix un estil cal·ligràfic personal i quan els aspectes instrumentals de l'escriptura es subordinen clarament a la funcionalitat de la composició escrita. S'assoleix en l'adolescència.


Espero que aquesta informació us serveixi per aprendre més i no dubteu en comentar!

Fins aviat,

Andreea Lavu, Tutora de P4, Aula les Papallones

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada