En qui recau la responsabilitat d'educar els nens?

En qui recau la responsabilitat d’educar els nens?

Benvolgudes famílies,

En aquest article tractarem el tema sobre l’educació i la responsabilitat d’educar els nens i nenes. Abans de desenvolupar el tema hem de saber i conèixer que és la responsabilitat i què significa ser responsable de l’educació dels infants. Ser responsable exigeix comprometre's, és a dir, decidir el que s'ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ensenyar als nens i nens a ser persones autònomes.

Es tracta d'aconseguir entre tots que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l'escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

Quan parlem d’educació, normalment ens ve al cap l’escola i la família principalment, però hem de saber que no són els únics agents que intervenen en l’educació dels infants.Hi ha molts tipus d’ambients on es pot donar una educació. Principalment us destaco la família com a agent principal i l’escola com a agent secundari.  

A l’escola els vostres fills i filles reben una educació formal, basada en l’adquisició de coneixements i aprenentatges, mentre que a casa l’educació és informal, ja que, aquesta educació no té una intencionalitat educativa. A part de l’educació formal i la informal existeix l’educació no formal. 

L’educació no formal són els campus d’estiu, les colònies, els esplais, on els vostres fills i filles també reben una educació integral tot i que és més lúdica. Aquesta educació es basa a ensenyar els valors, educar per  a la sostenibilitat i donar a conèixer aspectes que no es tracten a fons a l’escola i que enriqueixen l’educació.

És important entendre que l’educació dels fills/filles no correspon només a l’escola sinó que és una responsabilitat compartida entre la família (germans, pares, iaios, etc), la comunitat educativa (escola, institut, activitats extraescolars, viatges, educació en valors), els amics, veïns, els mitjans de comunicació (televisió, internet, etc,) i de tota la societat en general.

L’educació com bé us he dit anteriorment comença a casa, amb els pares i mares, que tenen la responsabilitat d'ensenyar les coses bàsiques als seus fills/filles: modals, com menjar, vestir-se, comportar-se en la societat, donar-los afecte, llegir-los, parlar-los, cantar-los, estimular-los des que són petits, etc

Després l’educació continua a l’escola on se’ls ensenya els coneixements relacionats amb la natura, la llengua, matemàtiques, música, història, física, biologia, etc. L’escola és un entorn on els nens i nenes passen molt de temps i aprenen moltes coses per aquesta raó, escola i família han de col·laborar i mantenir una relació estreta per poder enriquir l’educació dels nens i nenes. Aquesta afirmació està sustentada en el pensament del psicopedagog Francesco Tonucci que crítica l'escola actual i proposa diverses modificacions tant a l'escola com en la seva forma de treballar. Les seves idees principals són que cal ressaltar el paper del mestre i considerar-lo una peça essencial en l'educació dels nens, ja que alguns nens passen més temps amb els mestres que amb els seus propis pares al llarg del dia, hauríem de potenciar més la relació entre la família i l'escola, l'escola ha d'ajudar a la família en aspectes en els quals la família no sàpiga com actuar. També considera necessari un canvi de model: de l'educatiu actual a un altre que tingui en compte les competències del nen, cal escoltar-lo i aconseguir que comparteixin els seus coneixements amb els altres companys, cal preparar per a la vida en societat.

A Francesco Tonucci se li realitza una entrevista on se li pregunta com concep ell una bona escola i com s’haurien de transmetre els coneixements dels infants. Aquest, contesta que l'escola s'ha de fer càrrec de les bases culturals dels nois.

Abans de posar-se a ensenyar continguts, s'hauria de pensar a si mateixa com un lloc que ofereixi una proposta rica: un espai agradable on s'escolti música en els esbarjos, que estigui inundat d'art; on se'ls llegeixin als nois durant quinze minuts llibres cultes perquè prenguin contacte amb l'emoció de la lectura. Els nens no són sacs buits que cal "omplir" perquè no saben res.

Els mestres han de valorar el coneixement, la història familiar que cada petit de sis anys comporta. També pensa que, els coneixements ja estan enmig nostre: en els documentals, a Internet, en els llibres. L’escola ha d'ensenyar utilitzant un mètode científic. No creu en la postura dogmàtica de la mestra que té el saber i que ho transmet des d'una tarima o una pissarra mentre els alumnes (els que no saben res), anoten i escolten muts i avorrits. El nen aprèn a callar i calla tota la vida. Perd curiositat i actitud crítica. 

Per si us interessa conèixer més a Francesco Tonucci i llegir l’entrevista sencera la podeu trobar en línia en el següent enllaç: http://www.lanacion.com.ar/1085047-la-mision-principal-de-la-escuela-ya-no-es-ensenar-cosas

Per tant, recordeu que la responsabilitat d’educar els infants ens correspon a tota la societat i amb una bona col·laboració entre escola, família i la societat en general podem aconseguir una educació impecable.

Fins aviat!

Andreea Lavu, Tutora de l’aula de P4 ( les Papallones)