Benvolgudes famílies,
En aquest apartat veurem com es va teixint la xarxa de l’afecte i com aquesta xarxa es relaciona amb la cultura a la qual pertanyem. En néixer el bebè si no fos atès moriria, perquè no és en absolut autònom, però en canvi la naturalesa el dota i dota els adults també de sistemes per a entendre’ns i tenir cura de la nostra espècie: el bebè emet senyals perquè els adults l’atenguin amb efectivitat i afectivitat (qui es pot mantenir distant amb un nadó que fa ganyotes, que emet sons, que plora o que riu?), si no hi ha cap dificultat que ho impedeixi, els adults capten ràpidament aquest reclams i responen amb promptitud. L’infant, sentint-se atès, i l’adult, sentint-se protector i amorós, aniran teixint la xarxa de l’afecte mutu.
Els pares són els primers agents de socialització de l’infant. Per la manera com dispensen l’atenció a l’infant van introduint les normes i els valors propis del moment i de la seva cultura, referida tant al lloc al qual pertanyen com al que és propi del seu nucli familiar; de fet, els adults també ens necessitem els uns als altres i de manera implícita o explícita creem els marcs de criança adequats per a conservar i continuar les característiques que ens reforcen com a cultura i ens donen identitat. I l’afecte és l’eix de tot plegat.


Esperem els vostres comentaris i dubtes!
Fins la pròxima,
Andreea Lavu, Tutora P4, Aula les Papallones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada