Aquesta entrada la dedicarem per a parlar sobre el desenvolupament emocional dels nens i les nenes, com expressen les emocions, quin és el vostre paper com a principal context de socialització, sobre el gènere i el seu paper en el desenvolupament personal, quin és el comportament social en aquesta edat i la relació que mantenen amb els iguals i amb els germans dels mes petits
Els infants absorbeixen
valors i actituds de la cultura en la qual els estan educant. Van vivint
un procés d'identificació amb d'altres persones; és
un aprenentatge emocional i profund que va més enllà de
l'observació i la imitació d'un model, generalment amb el
progenitor del mateix sexe. Es produeix així en aquest període,
un procés de tipificació sexual en el qual els infants van
captant missatges de la societat sobre com s'han de diferenciar els nens
i de les nenes.
Els nens i les nenes es mouen entre diferents forces, s'identifica, imita, aprèn de models
i per altra banda, cerca diferenciar-se, independitzar-se, desenvolupar
la seva autonomia. Apareix el negativisme
i l'oposicionisme. És l'edat de l'obstinació. Els infants
són encara molt inestables emocionalment i la seva imaginació
es veu desbocada. Apareixen les pors:
a la foscor, els esperits, els monstres, els animals.
Les emocions bàsiques d'alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància. Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja esmentades, podrà experimentar un conjunt d'emocions més complexes. Les més importants són: vergonya, l'orgull i la culpa. Cap als 3-4 anys encara és molt dificultós el poder arribar a comprendre com emocions deteminades s'associen a fets concrets, costa arribar a poder assumir i generalitzar aquestes situacions amb els estats emocionals que puguin provocar. Però poden saber que determinades situacions causen emocions determinades (l'anniversari alegria, la pèrdua d'una joguina tristesa). A partir dels 4-5 anys sol aparèixer el procés de valoració, permetent que les emocions es comencin a contextualitzar.
- Estil democràtic: Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells.
- Estil autoritari: Mostren elevat control i exigència i baix afecte i comunicació.
- Estil permissiu: Mostren alts nivells d'afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa.
- Estil indiferent: Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens
Pel que fa al gènere, des de ben aviat, xiquets i xiquetes aprenen a desciue's a sí mateixos i als altres en funció del gènere. Els rols de gènere serien allò que s'espea de cadascú en funció del gènere al què pertany. S'observen des de ben petits algunes diferències lligades al gènere. A partir dels 2 anys es comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes externs i visibles (pentinat, roba...).
L'experiència social dels xiquets abans dels 2 anys gira fonamentalment al voltant dels adults, només a partir dels 2 anys comencen a tenir presència a la seva vida les relacions basades en la igualtat, reciprocitat i cooperació entre les persones amb un mateix estatus.
S'ha vist que les relacions entre germans són molt més que rivalitat i gelosia, i que donen lloc a un enorme ventall d'emocions i sentiments. Só una de les figures socialitzadores que impliquen més emocions (tant positives com negatives).
Esperem els vostres comentaris!
Fins aviat,
Andeea Lavu, Tutora P4, Aula les Papallones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada