Aquesta entrada la dedicaré per parlar sobre quin és el vostre paper en el desenvolupament dels vostres fills/filles i com heu d'intervenir.
Primerament, els infants estableixen relacions amb els adults, en el marc de la família especialment amb les persones que els cuiden. La relació afectiva té un valor de supervivència pel nadó i preserva la seva seguretat.
Els infants estableixen una jerarquia de vincles amb les diferents persones que els envolta i s'ocupa d'ells. En un primer moment l'adult el protegeix i el cuida, després serà un model que l'infant imitarà, identificant-se amb ell. El paper de la família és fonamental ja que les experiències que li proporcionin influiran en els models de conducta que ell visqui i també en la seva personalitat, establint pautes i normes morals que regulin la seva conducta social. Les relacions amb els altres fan néixer el desig de comunicació socialitzada, de la imitació de les activitats culturals i de la identificació de un "jo"amo dels seus comportaments. Imitant i interioritzant el que els adults li ensenyen arribarà a l'autonomia. A partir dels 2-3 anys entrarà en contacte amb altres persones de la societat que li permetran continuar el seu camí cap a la independència.
Tot i que, els adults estiguin sempre presents com a models per a l'infant, per al bon desenvolupament cal que els infants siguin cada cop més autònoms enver l'adult. Els adults hauran de facilitar-li autonomia a l'hora que posen límits i exerceixen una autoritat, proporcionant-los un entorn físic i psicològic estable.
La incorporació a l'escola suposa per l'infant un gran canvi: surt de l'ambient familiar i s'introdueix en un nou món, en un espai diferent, amb materials i mobiliari diferent, amb altres infants i amb adults que encara no són de confiança. Les relacions amb els iguals juguen un paper molt important, ja que aquestes faciliten el desenvolupament mitjançant formes inaccessibles als adults. Per aprofundir en aquest àmbit, ens centrarem en la psicologia sociocultural, que posa l'accent en les dimensions socials del context i considera que aquest transcendeix l'entorn físic, està determinat, sobretot, pels que participen en una situació. Des d'aquest punt de vista, no es tracta d'ensenyar als nens a resoldre una tasca precisa, sinó d'un procés més complex que els permeti "aprendre a aprendre" (Brown).
Els infants, en interacció amb els adults, desenvoluparan una sèrie d'habilitats que els facilitaran els processos d'aprenentatge i en definitiva, decreixement.
- Llenguatge: permet la comunicació del nen amb els altres, i li permet controlar la seva conducta.
- Autoregulació: afavoreix la metacognició i el control de l'infant sobre el seu procés d'aprenentatge.
- Planificació: l'adult ajuda a l'infant a organitzar els seus coneixements per tal d'arribar a l'objectiu final.
- Codificació i estructuració de la tasca: introducció a sistemes simbòlics més o menys complexos (numeració, alfabet, etc).
Desitjo que aquest article us sigui de profit!
Fins aviat,
Andreea Lavu, Tutora P4, aula de les Papallones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada